Traductor

dimarts, 11 de gener del 2011

L'ÚLTIM SOSPIR




Quan el Sol es gita a les sis de la nit
i un cel imponent ens tanca els seus ulls,
la lluna silenciosa
amb cura ens cobrirà
en un mantell de estreles a tots taparà.

Mentres tant el vent conversa amb la mar,
l'aigüa i un vaixell estan lluitant
les llums, pujen i baixen
el fred va colpejant
a un pobre home en l'escullera que està cansat.

Grans onades l'amenacen de mort,
a l'últim sospir ell no te por
no li queden forces
per seguir lluitant
la dona i la filleta al cel l'estan esperant.

Sents, que la vida tú tot sol no pots continuar
que no hi ha prou benzina per a moure el cor
que els bategs del teu motor van disminuïnt
en aquest món malalt no pots gaudir
i poc a poc la tristesa et va ofegant.

Quan somía sols es troba foscor
fa més de dos anys que no ensopega la llum,
no té ganes de viure
va sense direcció
no té sentit el viatge per fer-se major.

Qualsevol nit a la vora del mar,
la mirada fixament en el cel,
comença el compte enrere
el fí s'està apropant
amb un abraç amb l'aigua, ell es fondrà.