Traductor

diumenge, 23 de gener de 2011

MISIÓ IMPOSSIBLE

De nou un dilluns
estic preparat
cap a la guerra he de marxar.

Un bon got de llet
per desdejunar
i es que de forces he d'agafar

Ja estic a punt
comence a buscar
no em deixe empresa per preguntar.
Un somriure
i una dolça mirada
és tot el que hi ha...

el treballar ja s'ha acabat.

Estic rendit de tant de rodar
de feina no en puc trobar
voltes i voltes hi donaré
algún dia ho conseguiré

Cada setmana, és molt pitjor
de parats en som ja més al món
per molt que intente dissimular
l'angoixa no puc amagar.

Mire al cel i crec que estic preparat,
no em rendiré
seguiré lluïtant.
Molts llocs rodaré
fins l'últim alé
que puga donar...

Un altre cap de setmana,
dissabte i diumenge per descansar,
sortirà altra vegada el sol
i la roda de nou començarà a girar.

dimarts, 11 de gener de 2011

L'ÚLTIM SOSPIR




Quan el Sol es gita a les sis de la nit
i un cel imponent ens tanca els seus ulls,
la lluna silenciosa
amb cura ens cobrirà
en un mantell de estreles a tots taparà.

Mentres tant el vent conversa amb la mar,
l'aigüa i un vaixell estan lluitant
les llums, pujen i baixen
el fred va colpejant
a un pobre home en l'escullera que està cansat.

Grans onades l'amenacen de mort,
a l'últim sospir ell no te por
no li queden forces
per seguir lluitant
la dona i la filleta al cel l'estan esperant.

Sents, que la vida tú tot sol no pots continuar
que no hi ha prou benzina per a moure el cor
que els bategs del teu motor van disminuïnt
en aquest món malalt no pots gaudir
i poc a poc la tristesa et va ofegant.

Quan somía sols es troba foscor
fa més de dos anys que no ensopega la llum,
no té ganes de viure
va sense direcció
no té sentit el viatge per fer-se major.

Qualsevol nit a la vora del mar,
la mirada fixament en el cel,
comença el compte enrere
el fí s'està apropant
amb un abraç amb l'aigua, ell es fondrà.



divendres, 7 de gener de 2011

VINE AL CEL DE LES OQUES

Quan estigues cansat, extenuat, fatigat, exhaurit,
rebentat, desfet, rendit i esbalaït,
no ho dubtes més,
tanca els ulls i deixat portar,
oblida el que tens al teu costat.


Vine a parlar al cel de les oques
aquí estaràs a gust.
Si vols un lloc per poder gaudir,
i una bona estona per descansar
aquí dalt no et molestarà ningú
i sols amb la teua imaginació podràs estar.